Sergi López

Un dels nostres actors més complerts i, a la vegada, un dels bons amics del FECINEMA, des que el vam tenir entre nosaltres a l'edició del 2003.

Nascut a Vilanova i la Geltrú, va estudiar interpretació a la prestigiosa escola parisenca de Jacques Lecoq. La seva relació amb el cinema va començar de la mà del director francès Manuel Poirier, amb qui ha rodat nou pel·lícules, entre elles la que li va obrir les portes de l'èxit, "Western" (1997). Des d'aleshores, la seva carrera a la gran pantalla ha estat ininterrompuda i, pel que fa al cinema negre, cal destacar "Lisboa", d'Antonio Hernández (1999), "Henry, un amic que us vol bé", de Dominik Moll (2000), "Dirty pretty things", de Stephen Frears (2002) - totes passades al nostre festival - i "Mapa dels sons de Tòquio", d'Isabel Coixet (2008). I no s'han d'oblidar les seves interpretacions com el malvat capità Vidal a "El laberint del faune", de Guillermo del Toro (2006), i com l'alcalde franquista de la molt guardonada "Pa negre", d'Agustí Villaronga (2010).

El 2000 va guanyar el Premi César al millor actor europeu, precisament per "Henry...", el primer cop que l'atorgaven a un actor no francès.

Darrerament, als escenaris teatrals, ens ha meravellat amb el seu monòleg "Non solum", escrit en col·laboració amb el seu amic Jordi Picó, una autèntica exhibició de sensibilitat i competència.

Álex de la Iglesia

Es veia venir que aquell jove bilbaí llicenciat en Filosofia, que als anys 80 dibuixava còmics i era afeccionat als jocs de rol, faria alguna cosa important. I és que el 1991 ja va demostrar de forma oberta el seu talent amb el conegut, exquisit i inimitable curtmetratge "Mirindas asesinas" i no tan sols el seu talent, sinó una part molt important del que hauria de ser el seu tarannà cinematogràfic posterior. D'alguna manera va ser la targeta de visita que li va obrir les portes a aconseguir que el mateix Pedro Almodóvar col·laborés en la producció del seu primer film "Acción mutante", film trencador que el va situar al cim dels joves realitzadors que injectaven un nou alè al mon del cinema hispà. Quatre anys va trigar en obtenir el premi Goya al millor director per "El día de la bestia" amb Santiago Segura, a la que van seguir "Perdita Durango", amb Javier Bardem. Va repetir amb Santiago Segura a "Muertos de risa" i va provar amb Carmen Maura a "La comunidad", film pel que de nou va ser nominat a millor director, pel·lícula i guió als premis Goya de 2000.

Temes ben variats han conformat la filmografia d'un director molt personal, capaç d'imprimir un segell propi a la seva producció per diversa que sigui, tan en westerns ("800 Balas"), al cinema negre amb tocs de fantasia ("Crimen ferpecto" o "Los crímenes de Oxford", la seva producció més internacional), o a la parodia històrica ("Balada triste de trompeta"), aquesta darrera guanyadora del premi Meliès al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, Sitges 2011.

El 2009 Álex de la Iglesia va ser elegit president de la "Academia de Cine Español" on va aconseguir que alguns del més reconeguts directors de cinema de l'estat, que havien renunciat a la seva acta de membre, tornessin a l'organització, treball clarament personal del nou president, així com el seu paper de mediador entre el Ministeri de Cultura i els internautes, paper que va mantenir fins al 2011, quan va decidir deixar l'Acadèmia, per centrar-se en la la seva autèntica passió, que és el cinema.